La protecció química determina la quantitat de producte necessària en funció dels possibles atacs a que pugui estar sotmesa, anomenades classes d\'ús, mentre que les mesures constructives tracten de reduir o eliminar el perill dels diferents agents degradadors; evitant en la mesura del possible els canvis d\'humitat de la fusta, l\'acció directa del sol o l\'acció directa de la pluja o altres líquids.

Els detalls constructius tenen la finalitat de mantenir la fusta seca i ventilada, són eficaços contra els fongs xilòfags, les termites i les inclemències atmosfèriques, però per norma general no són efectius contra els insectes xilòfags de cicle larvari, sempre procurant que la fusta estigui seca i ventilada. (aquest apartat es resumirà en un article posterior).

Per a la protecció de la fusta mitjançant tractament químic s\'ha de tenir en compte la classificació segons les classes d\'ús:

Classes d\'ús: les classes d´ús són un concepte definit per les normes per a intentar valorar el risc d\'atac dels agents xilòfags, en funció del lloc on s\'instal·larà la fusta. Un cop determinat, tenint en compte les mesures constructives i el tipus de fusta, es pot prescriure el tractament químic adient.

Les classes d\'ús depenen principalment del grau d\'humitat que pugui assolir la fusta durant la seva vida de servei:

• inferior al 18%

• ocasionalment superior al 20%

• freqüentment superior al 20%

• permanentment superior al 20%

La classificació no és perfecta i existeixen situacions on es solapen diferents classes d\'ús; en especial la frontera entre la classe d\'ús II i la III.

Classe d\'ús I: situació en la que l\'element està sota coberta, completament protegit de la intempèrie i no exposat a la humitat. La fusta i els seus productes derivats assoleixen continguts d\'humitat d\'equilibri inferiors al 20%. Com per exemple les bigues o pilars en interiors d\'edificis.

Classe d\'ús II: situació en la que l\'element està sota coberta i completament protegit de la intempèrie, però en la que ocasionalment pot assolir una humitat ambiental elevada que pugui conduir a una humectació ocasional (humectació superficials) però no persistent. La fusta i els seus productes derivats assoleixen ocasionalment continguts d\'humitat de la fusta majors al 20%. Com per exemple estructures de piscines cobertes i elements estructurals pròxims a conductes d\'aigua.

Classe d\'ús III: Situació en la que l\'element es troba al descobert, però no en contacte amb el terra. El contingut d\'humitat de la fusta pot superar el 20%.

Classe d\'ús III.1 L\'element estructural es troba a l\'exterior, per sobre del terra i protegit, és a dir subjecte a mesures de disseny i constructives destinades a impedir una exposició excessiva als efectes directes de la intempèrie, inclemències atmosfèriques o fonts d\'humitat. La humitat de la fusta pot superar ocasionalment el contingut d\'humitat del 20%. Com per exemples: biga voladissa al exterior amb la zona superior protegida per un cavalló.

Classe d\'ús III.2. L\'element estructural es troba al exterior, per sobre del terra i no protegit. En aquestes condicions la humitat de la fusta supera freqüentment el contingut d\'humitat del 20%. Per exemples els elements amb cares superiors o testes sotmeses a l\'acció directa de l\'aigua de la pluja, pilars propers a terra sotmesos a esquitxos de la pluja o acumulacions de neu, etc.

Classe d\'ús IV: Situació en que l\'element està en contacte amb el terra o amb aigua dolça i exposat a una humidificació permanent. La fusta i els seus productes derivats assoleixen continguts d\'humitat d\'equilibri superiors al 20% durant llargs períodes de temps. Per exemple les construccions als llac, rius o pantans d\'aigua dolça, però també els pilars en contacte amb el terra.

Classe dús V: Situació en la que l\'element està permanentment en contacte amb l\'aigua salada. La fusta i els productes derivats assoleixen continguts d\'humitat d\'equilibri superiors al 20% durant llargs períodes de temps. Per exemple les construccions als ports, platges o dics en contacte amb aigua salada.

Per a més informació veure les normes UNE EN 335-1, UNE EN 335-2 y UNE EN 335-3.

En funció de la situació i de la classe d\'ús a la que sotmetem la fusta, escollirem un tractament o altre.

Tractaments: diferenciem dos procediments per tractar la fusta, una basada en la capacitat natural de la fusta per a absorbir el protector, anomenada forma passiva, i una altra basada en tècniques de buit-pressió, anomenada forma activa.

En els mètodes passius, amb quantitats de producte absorbit irregulars i no controlables, trobem el pintat a pinzell, la polvorització i la immersió lleu.

Pintat a pinzell: el protector s\'aplica a pinzell, brotxa o rodet. El líquid penetra per capil·laritat obtenint una protecció superficial contra l\'acció d\'agents biòtics i contra la fotodegradació. 

Polvorització: el protector s\'aplica mitjançant polvoritzador manual o mecànic. Amb aquest tractament, i en funció del tipus de protector utilitzat, s\'aconsegueix una protecció superficial contra agents biòtics i fotodegradació.

La polvorització es més eficaç que el pinzell, ja que es pot equiparar a 3 mans de pintat a pinzell. 

Immersió breu: tractament on les fustes es submergeixen totalment en un protector hidrosoluble durant un període de temps entre els 10 segons i els 10 minuts, depenent de l\'espècie, de les dimensions i del tipus de protector. El protector s\'introdueix a la fusta per capil·laritat des de la superfície cap al interior.

Amb aquest tractament i en funció del tipus de protector utilitzat s\'aconsegueix una protecció superficial contra l\'acció d\'agents biòtics i la fotodegradació.

L\'avantatge d\'aquest tractament en front al pintat a pinzell i la polvorització és que s\'aconsegueix un major contacte entre les superfícies de la peça a protegir i el producte protector.

Als mètodes actius, en els que la quantitat de producte absorbida es pot controlar amb major precisió, trobem la immersió prolongada, la difusió, la pressió, el doble buit i el tractament tèrmic.

Immersió prolongada: tractament en el que les fustes es submergeixen totalment en un protector hidrosoluble o en dissolvent orgànic, durant un període de temps superior a 10 minuts.

La duració de la immersió depen del grau de protecció que es desitgi assolir, de l\'espècie de fusta, de les dimensions de les peces, del contingut d\'humitat i del tipus de protector utilitzat.

Amb aquest tractament es pot aconseguir una protecció mitja contra agents biòtics i determinats agents atmosfèrics.

Pressió: qualsevol tractament que es realitza sobre fusta amb una humitat inferior al 28% en el que es fa penetrar el protector de manera forçada aplicant pressió en autoclau (cilindre metàl·lic tancat).

Amb aquest tractament s\'aconsegueix una protecció profunda i es poden utilitzar tot tipus de protectors. 

Pressió-buit: l\'objectiu d\'aquest sistema és aconseguir la màxima retenció del protector de la fusta tractada.

La característica fonamental d\'aquest sistema és la realització d\'un buit inicial, que extregui l\'aire de l\'interior de la fusta i facilita l\'entrada de producte.

Típicament aquest sistema consta de tres fases: buit previ per a extreure part de l\'aire de la fusta, injecció del protector a pressió que ocuparà el lloc de l\'aire extret i buit final per a regular la quantitat de protector introduïda.

Doble buit: tractament que aconsegueix realitzar una protecció perimetral de la paret cel·lular sense reomplir totalment el lumen de les cèl·lules.

Aquest tractament consta de tres fases: Buit inicial per a extreure la part d\'aire de la fusta, introducció del protector a pressió atmosfèrica i buit final per a regular la quantitat de producte introduït.

Tractament tèrmic: tractament que consisteix en sotmetre la fusta a temperatures del voltant dels  200ºC durant un cert període de temps.

Les altes temperatures generen canvis químics a la cel·lulosa, la hemicel·lulosa i la lignina eliminant la matèria utilitzada pels fongs xilòfags per a alimentar-se, cosa que millora la durabilitat natural en front a aquests agents.

NOTA: La informació continguda en aquest document s\'ha extret del llibre Protecció Preventiva de la Fusta escrit l\'any 2000 per Fernando Peraza Sánchez i editat per l\'Asociación de Investigación Técnica de las Industrias de la Madera y Corcho.