La norma UNE EN 335 és l\'obligat compliment a Espanya, així com en la resta dels països europeus de la Unió. Per als professionals que treballem amb la fusta tractada per exterior, és de vital importància la seva coneixença i aplicació. D\'aquesta forma ens assegurem un llenguatge comú entre clients, distribuïdors, importadors, fabricants, projectistes i directors d\'obra.

La correcta utilització de les normes sobre les classes d\'ús de la fusta hauria d\'evitar les errònies pràctiques en el sector, que tans perjudicis han causat a usuaris finals en particular i mala premsa sobre la fusta en general.
 

Les principals novetats de l\'actual versió són:

- Combina els continguts de les anteriors parts de la norma:  
EN 335-1, EN 335-2, EN 335-3

- Relaciona les classes d\'ús de la EN 335 amb el concepte de "classe de servei" utilitzant l\'Eurocodi 5 (EN 1995-1-1)
- Unifica l\'anterior subdivisió a la classe d\'ús 4
- Redefineix les subclasses 3.1 i 3.2

En particular destaquem les definicions actuals de les classes d\'ús 3 i 4 per ser les més utilitzades per els nostres clients
 

Classe d\'ús 3: Inclou les situacions on la fusta està a l\'intempèrie però sense contacte amb el sòl. Es subdivideix en dues categories:

Classe 3.1: Per a situacions on la fusta no roman en contacte amb l\'aigua per llargs períodes (no hi ha acumulacions d\'aigua). Per exemple bigues de les pèrgoles, travessers de tancats, revestiments decoratius, tancaments exteriors i parts de mobiliari d\'exterior.

Classe 3.2: Per a situacions on l\'aigua pot acumular-se i mantenir humida la fusta llargs períodes de temps. Aquesta situació s\'ha d\'evitar sempre que sigui possible mitjançant un disseny adequat dels productes. Com a exemples en el nostre sector, tenim les jardineres de fusta sense revestiments interiors o tarimes separades del sòl però amb mal sistema de drenatge.

Classe d\'ús 4: Inclou les situacions on la fusta es troba en contacte directe amb el sòl o bé l\'aigua dolça. És el cas de la majoria dels pilars dels tancats de fusta, pilars de les pèrgoles, les travesses de fusta utilitzades com talussos i escales.

Volem destacar, que la correcta selecció de la classe d\'ús implica l\'ús de la fusta i el tractament de la mateixa, adequat per a aquest ús. En el cas del pi massís, els tractaments que han d\'aplicar-se per les classes d\'ús 3 i 4 es realitzen inevitablement per impregnació de sals mitjanant autoclau. No totes les varietats de pi, per la seva escassa impregnabilitat, accepten aquestes classes. A Espanya normalment s\'utilitza el Pinus Sylvestris, el Pinus Unccinata y el Pinus Radiata.

 

Per un altre costat, els costos dels tractaments de la fusta de pi són els més elevats per les classes s\'ús més exigents. Utilitzar un tractament quan no sigui necessari representa un cost innecessari, però utilitzar un tractament inferior a l\'exigible implica, a curt termini, un fracàs absolut dels projectes.